Entenem la cultura com una eina de transformació. És a dir, creiem en la possibilitat de reflexió i diàleg que enceta una obra de teatre de qualitat, un bon recital de poesia o un espectacle de dansa que ens assenyali un món desconegut. Precisament per això, el Límbic acull propostes que, en la seva centralitat, pretenen sacsejar els espectadors que hi assisteixin. 

El monòleg Middleground, d’Eloi Martín, per exemple, és una aguda reflexió sobre el desig, la repetició d’estereotips i la pressió social per aconseguir l’èxit. Un altre bon exemple és Container, de la companyia Emília Gargot, un espectacle en què els espectadors esdevenen agents participatius amb els seus telèfons en una performance que qüestiona l’odi a les xarxes. 

La conversa d’Andrea Gumes en el pòdcast en directe Tardeo de Radio Primavera Sound, en diàleg amb els músics Quim Carandell de La Ludwig Band, Clara Peya i Ikram Bouloum, posa el centre la reflexió entorn a conceptes com l’escriptura, els malestars o la diàspora. Ho fa també la taula rodona que, en el marc del projecte Sambori, reivindica els punts de contacte entre la creació i l’educació, dos universos sovint massa distants. La moderarà la periodista Alba Riera i comptarà amb la periodista i humorista Ana Polo, l’escriptor i poeta Martí Sales, i l’actriu i cantant Gemma Polo. S’hi afegiran, també, els altres protagonistes del projecte Sambori, els alumnes de diverses escoles i instituts, i hi ressonaran qüestions com ara: per què és important que els creadors entrin a les aules? Què aporta a l’alumnat l’experiència de conèixer un artista? I al revés: com transforma la mirada del creador el fet de compartir la seva experiència en una escola o un institut?